Lectures per aprofundir

Altaïr ens proposa lectures que ens permetran aprofundir en les temàtiques de 8 de les pel•lícules que es projectaran durant el festival.

El documental Ouaga Girls parteix de la història d’un grup de joves de Burkina Faso que estudien mecànica de cotxes en una escola per a noies. Què representa per a elles l’esforç d’escollir el seu camí entre les expectatives dels altres i fer el pas cap l’edat adulta en la societat en la que viuen? Aquesta reflexió es complementa perfectament amb el llibre Mujeres áfricanas. Más allá del tópico de la jovialidad, de Remei Sipi (Wanafrica, 2018), on es mostra que les dones de les diferents societats africanes lluiten per decidir el seu destí, malgrat les dificultats que es troben per part de governs, religions i altres tradicions.


Els petits canvis a vegades poden significar molt, sobretot quan es tracta de canvis d’actitud cap als refugiats que arriben al nostre país. Aquest és el plantejament de Miss Kiet’s Children, documental que té com a protagonista una mestra holandesa que dona la benvinguda a nens refugiats. Per aprofundir sobre el tema us proposem llegir l’obra de Zygmunt Bauman, Desconeguts a la porta de casa (Arcadia, 2017), on el sociòleg analitza els orígens, les causes i l’impacte d’aquests moviments humanitaris. Totes dues visions, la del documental i la del llibre, coincideixen en la necessitat de construir ponts, no pas murs, que permetin conviure, malgrat les diferències d’opinions i creences.


Gràcies per la pluja explora els efectes devastadors del canvi climàtic sobre la terra i com algunes lluites individuals poden marcar la diferència cap a un futur més sostenible. De la mateixa manera, a Guerres climàtiques. La lluita per sobreviure en un món que s’escalfa (Librooks Barcelona), Gwynne Dyer recopila informació d’àmplies entrevistes i les darreres investigacions sobre el canvi climàtic. El resultat és una aterradora veritat sobre el futur del nostre planeta. Pot la tecnologia salvar-nos? Com podríem limitar els danys de l’escalfament del planeta?


La destrucció de les antigues barriades a la Xina és un reflex de les polítiques urbanístiques, socials i culturals d’un país on allò vell, tradicional i històric ha de donar pas a allò nou, contemporani i sense ànima. Aquest és l’eix central del documental Last days in Shibati i també una de les realitats recollides per Sergi Vicente al seu llibre China Fast Forward (Ediciones Península, 2018), on el periodista parla del país que el va acollir durant 12 anys com a corresponsal de TV3. Dos retrats íntims que reflexionen sobre les contradiccions i virtuts de la Xina contemporània i la seva gent.


El documental Of fathers and sons ens presenta la família d’Abu Osama, membre d’Al-Qaeda a Síria i pare de dos fills que, des de ben petits, son entrenats per convertir-se en soldats de la Jihad. Aquesta història ens mostra des de dins la tragèdia del conflicte que viu Síria actualment; una realitat que el periodista Antonio Pampliega ha conegut també en primera persona, després de passar deu mesos segrestat per Al-Qaeda al país. Al llibre En la oscuridad (Península, 2017), Pampliega relata la soledat i la desesperació que va sentir durant els 300 dies i les 300 nits que va passar en aïllament, entre cops, humiliacions i amenaces.


La guerra civil al Congo ha costat fins a sis milions de vides al llarg de 20 anys, però el conflicte s’estén més enllà de les fronteres del país, perquè al darrera hi ha els interessos de la distribució econòmica de matèries primeres necessàries per al desenvolupament de l’alta tecnologia. Aquest és l’escenari del documental The Congo Tribunal, que reuneix víctimes, perpetradors, observadors i analistes del conflicte, a més de mil espectadors, en un tribunal organitzat especialment per al rodatge; i és també el context en el qual ens situa la periodista Lieve Joris al seu llibre La danza del leopardo (Altaïr, 2013), una crònica, entre la por i l’esperança, de la vida al país al moment de la fugida de Mobutu.


La Revolució Sandinista, que va durar del 1979 al 1990, va posar punt i final a la dictadura que governava Nicaragua i va portar finalment al país la democràcia que tants anhelaven. Durant aquest període de revoltes va néixer Gloria Carrión, que transmet al documental Heredera del Viento la fascinació dels seus pares pel mite de la revolució; un sentiment compartit per Leticia Herrera, autora de Guerrillera, mujer y comandante de la Revolución Sandinista (Icaria, 2013). En aquesta obra, l’escriptora nascuda a l’exili recull les seves memòries, des de la infància fins a la incorporació al Front Sandinista. Un text que ens parla de sacrifici, de prejudicis masclistes, d’ideals i de contradiccions.


Les guerrilles formen part del conflicte intern colombià des de la dècada de 1950. El fenomen d’aquesta insurgència és complex i l’escriptor Dario Villamizar l’exposa de manera exhaustiva al llibre Las Guerrillas en Colombia (Penguin Random House, 2017), on parla de l’origen, la formació i la història de més de trenta grups guerrillers del país, desgranant-ne els objectius polítics i ideològics, la composició social, la presència territorial o els nexes amb altres moviments. Per la seva banda, el documental Voces de Guerrilla ens permet conèixer de prop les experiències personals, els somnis de futur i les incerteses dels excombatents que, després de la signatura de l’Acord de Pau entre el govern colombià i les FARC-EP, es preparen per a una vida sense armes.

15/05/2018 Festival