Diego Mas Trelles s’uneix a l’equip de DocsBarcelona com a Cap d’Indústria

Ha treballat com a director de vídeos corporatius, publicitaris, videoclips, programes de tv, reportatges i documentals, entre altres formats, per cadenes com: ARTE, TVE, TV3, Canal +, FR3 ZDF, USA Networks i Calle 13. El seu últim documental “Sexo, Maracas y Chihuahuas” s’ha projectat a nombrosos festivals internacionals i nominat als premis Gaudí.

En paral·lel, ha estat director i presentador del programa Documenta 2 en TVE, delegat de la cadena ARTE a TVE i conseller audiovisual acreditat al Diccionari Multimèdia d’Art Contemporani del Centre Pompidou; també ha treballat com a productor associat, director de producció, productor executiu, guionista, comissari de mostres de documental i coordinador de jornades i publicacions; a més de participar a mercats audiovisuals, conferències i impartint cursos a nombroses universitats; va ser president de DocusMadrid (associació per a la promoció del documental) i integrant de la Plataforma del Cine Español i de la Coalición Española para la diversidad Cultural.

 

Quina ha sigut la motivació per acceptar el repte de dirigir l’àrea d’Indústria de DocsBarcelona?

Els nous reptes són estimulants. També ho és descobrir i donar a conèixer nous projectes, posant en relació a diferents actors i interventors per afavorir la seva producció.


Com creus que influirà la teva experiència passada com a director, com a productor i com a programador, al futur de les activitats professionals de DocsBarcelona?

He assistit a nombrosos mercats i festivals exercint diferents rols, pel que crec que puc tenir una bona visió del conjunt. No em costa entendre les necessitats i desitjos de vegades contraposats de cada una d’aquestes maneres de fer però que treballen amb objectius comuns. Crec que s’aprèn de les experiències d’altres amics i/o companys de professió, tot i que visquem en ciutats diferents, comptant amb mitjans dispars y llengües diverses. Sempre s’ha de ser permeable, atent a la cerca de vies de col·laboració.


Agafes el repte d’impulsar l’àrea d’indústria en un moment molt crític pel que fa a l’estabilitat de les fonts de finançament pel documental. Com creus que els mercats com DocsBarcelona poden ajudar a matisar aquesta precarietat?

Les fonts de finançament pel documental a nivell local i internacional, mai han estat tan estables ni sòlides com s’hagués desitjat. Es pot parlar de períodes de major recolzament o bonança en una regió o país, però el panorama sempre ha sigut i serà canviant. Mercats com el DocsBarcelona tenen la seva raó de ser en donar a conèixer nous projectes i autors, reforçant el teixit local existent, expandint el seu radi d’influència, creant nous vincles quan sigui factible, fomentant la connectivitat i promovent la coproducció internacional, així com la circulació o difusió dels documentals resultants d’aquests processos.


Q
uins objectius et planteges a curt, mig i llarg termini a l’àrea d’indústria de DocsBarcelona?

A curt, integrar-me a un equip fantàstic, que compta amb una provada experiència. Òbviament donar continuïtat a la trajectòria prestigiosa de DocsBarcelona i consolidar les relacions ja establertes amb gents de venda, productores, commissioning editors, fons i institucions. Promoure la paritat i la igualtat de gènere en la selecció de projectes, així com en tots els àmbits d’actuació. Prestar atenció als formats de series documentals que impulsin noves plataformes de distribució de continguts. Reforçar els llaços amb Europa sense perdre de vista Amèrica Llatina.

A mig termini, establir noves maneres de presentar projectes en els seus diferents estadis de desenvolupament. Reforçar les activitats online. Prestar atenció a l’emergència de nous formats narratius immersius i/o interactius.

A llarg termini, que DocsBarcelona sigui el punt de trobada i mercat més important del sud d’Europa.

 

I per conèixer al Diego una mica millor…

 

Ets argentí-francès: rostit argentí o magret de canard? Els dos però en dies diferents.

I vius a Madrid: tango o chotis? El tango, més melancòlic, em porta records. Tot i que em vaig criar sota la influència del rock dels setanta i com en tot soc eclèctic: acid jazz, latin jazz, música contemporània (addicte al segell ECM), techno.

A quin personatge li falta un documental? A Lola Flores, o Joris Ivens, i sobre tot, a moltíssimes persones que sense ser famoses tenen històries que valen la pena explicar.

Què li diries a algú que mai ha vist un documental? Que comenci ja perquè cada dia hi ha més possibilitats de veure’n un molt bo, i que se n’ha perdut molts, però hi ha la possibilitat de posar-se al dia amb uns quants.

Quin es el teu documental cabdal? Impossible triar-ne només un, el llistat dels meus preferits seria bastant llarg. El mateix per les pel·lícules de ficció o els llibres.

Amb quin professional del sector documental te n’aniries a sopar? Amb algun@ que encara no conegui.

Per acabar, un dels teus avis era català: mate, champagne o cava? No sóc aficionat al mate, 🙂 i ell… esmorzava de vegades amb una copeta de grappa. Champagne o cava poden beure’s no només pels brindis.

 

Benvingut al equip DocsBarcelona Diego!

07/02/2018 Indústria